Tots sabem el complicat que és eixir-se del guió establert en una festa com les falles. Açó ocurreix en qualsevol punt de la ciutat, però en ixos menuts barris amb ànima de poble és més difícil encara avançar en mig de les tradicions més arrelades. Per aixó, la progressió monumentalista ha estat més lenta fora dels eixos de les grans vies i el riu: any rere any s'han vist les mateixes figures, les mateixes composicions, com si aquestos barris donaren l'esquena als avanços que es produïen en el cor de València. Per sort, portem uns anys en que diferents comissions, de tots els racons, estan apostant decididament pel monument faller, escapant del refregit de sempre i donant un nou olor als seus barris.
María Ros - Manuel Iranzo es una humil comissió de la pedania de La Torre. Als últims anys han confiat el seu monument a un artista com Rafa Planells, que amb les seues crítiques de barri ha donat un nou caire monumentalista a la comissió. Per a 2009 preparen una nova volta a la rosca, ja que la falla d'aquesta comissió correrà a càrrec de Dani Jiménez Zafrilla. Sens dubte es una aposta valent i decidida per el monument, en una zona de la ciutat que no acostuma a presentar a auqest tipus d'artistes.
Més prop del centre neuràlgic faller trobem el barri de Torrefiel, on tenim un dels carrers que més a apostat per el monument als últims anys: el carrer Marqués de Montortal. I parle de carrer perque les tres comissions que conflueixen porten un camí més que interessant. Montortal - Torrefiel confía per segon any consecutiu per el mateix Jiménez Zafrilla, que ja aquest 2008 ha plantat una boníssima falla. Després de passar artistes del nivell de Ignacio Ferrando o Vicente Almela, Marqués de Montortal - José Esteve confía també per segon any consecutiu en el jove Sergio Martínez Guirao. I per últim, la comissió de Marqués de Montortal - Berni i Català, desprès del bon trieni d' Agustín Torralba, dona el seu monument a un artista que pot ser estiga atravessant el seu millor moment creatiu: Miguel Balaguer. Visita obligada per a tots els amants del monument faller.
A l'altra banda de la ciutat trobem altra pedanía a la qual la oloreta a oli es una costant tots els anys: Benimàmet. No obstant això, la comissió de la Plaça de la Tenda porta una trajectoria interessant. Sense oferir grans falles de les anomenades innovadores, i de la mà de José Luis Pérez Ballester, tots els anys planten una composició atractiva, amb nous modelats i que, per si fora poc, agrada als jurats. En 2009 continuaràn aquest camí, amb una falla dedicada al còmic valencià.
I si parlem de lo complicat que ès portar endavant nous projectes siguent una falla de barri perifèric, més encara si la falla es de un poble de qualsevol dels que planten falla en la Comunitat. Torrent, en part per la seua proximitat a la capital i per contar amb més comissions que la majoría de poblacions, porta uns anys en que aposta per el oli net, encara que pot ser menys del que deuría. Poquet a poquet apareixen falles en els pobles que fan aquest tipus d'aposta, i en 2009 tenim nova convidada: la falla del Poble de Moncada plantarà un monument de caire innovador, afillat des de zero al taller de Josep M. Martínez, que parlarà precissament d'aquesta "guerra" entre l'oli net i l'oli brut en matèria fallera. Una nova direcció al GPS...
